1. |
El Pescador
04:27
|
|||
S'obren els ulls d'un jove pescador que s'aixeca ben d'hora i surt al balcó.
El mar Mediterrani el saluda radiant i acaricia la barca, el noi va salpant.
La forta tramuntana l'empeny cap al sud. Al Maresme veu noies que el deixen perdut.
Barcelona imponent, un accent diferent. M'hi quedaré uns quants dies, quin lloc més sorprenent.
El curiós mariner va seguir costa avall, una costa daurada, que s'obre a nous
paradisos interns d'humils i pagesos, llaüts i muralles, garrigues i peixos.
Al fons es divisen uns albins gegants i llurs valls et conviden a estar-hi tot l'any.
I d'allà fins al Delta baixem navegant per un riu que enamora, mentre que es va fent gran.
Descobrint el meu país, cada lloc, l'instant precís.
Diferents, inclús estranys, però al final, tots catalans.
Poso rumb a Ses Illes, el vent a favor. A mà dreta hi deixo amics, nois que apitxen molt.
Trobo festes a cales de dia i de nit, hi ha vaixells que leviten un mar cristal·lí.
I després m'encamino de nou cap al nord, casa meva m'espera, m'acosto al meu port.
Una línia perfecta limita amb el mar i diviso la platja, on tants cops he jugat.
Descobrint el meu país, cada lloc, l'instant precís.
Diferents, inclús estranys, però al final, tots catalans.
|
||||
2. |
Entre Quimeres
04:07
|
|||
Era un divendres, un 29 d'abril,
tot era fosc i no hi havia ningú per allí.
Milers de tolls s'anaven fent grans,
mil anastomosis al meu pas.
Diguem qui ets, diguem on vas
amb tanta pluja sobre el cap
i amb aquest vent gelat
quan “cruses” el raval.
Marxa corrents! Refugia’t! Va!
Allà hi ha un lloc on descansar,
t'asseus al terra humit
i notes que te'n vas.
Dalt d'un escenari, camuflat entre mil llums de colors
i fent palmades al ritme d'una màgica cançó.
Dins d'aquell tratge, aquell estrany amaga la tristor
i és que el pobre home, no sé perquè però va vestit de gos.
Ara un borratxo ha vingut i m'ha espantat,
feia olor a birra i a kebab.
Com a una bossa, se m'emportava el vent,
m'anava foradant amb el transcurs del temps.
Diguem on sóc, diguem que faig
no tinc cartera claus ni jac,
tothom em persegueix
però no em poden tocar.
La merda ja m'ha desgraciat
no puc tornar, estic acabat...
de sobte un raig del cel
impacta en el meu braç.
Entre mars i muntanyes, en mig d'un paradís assolellat,
reflex de l'aigua, i viatjo amb un vaixell fins als set mars.
Sóc amb quatre homes que m'animen i em fan feliç cantant,
però jo m'allunyo, i caic i baixo a les profunditats.
Ja no puc més, al meu canell
tinc mil larves sota la pell.
Em vaig desfent a trossos
i torno a estar present.
Reso, suplico, em vull morir,
em vull fotre un tret, em vull pansir,
que algú m'ajudi ja
que no ho puc resistir.
|
||||
3. |
L'arma més forta
03:26
|
|||
I és l'aventura d'un nen que va cridant,
que sobrevola el pati, va de verd, és Peter Pan.
I també és l'aventura d'en Marc Oliver,
que va d'un arbre a l'altre mentre es transporta en el temps.
Lluny al parvulari corren un grup de guerrers,
que defensen la pàtria cada dia d'una a tres.
No hi ha un nen al cole que no estigui jugant,
i que boniques són les aventures de ser un infant.
No hi ha arma més forta que la imaginació,
que dóna màgia a aquesta escola, a cada racó.
Així que fem-ho, imaginem, que serem més feliços que si marxem.
Jo sóc en Doraemon i tinc deu mil invents,
la porta màgica et transportarà en l'espai i el temps.
Anem cap a casa, que fan Bola de Drac!
vull veure a en Goku i a en Krilin al torneig d'arts marcials.
Mama em vull fer soci, regalem el carnet!
en Petri i en Tomàtic m'esperen al super3.
I és l'hora sagrada, a la tarda el berenar.
Veurem totes les series i els dibuixos que ens han fet grans.
No hi ha arma més forta que la imaginació,
que dóna vida a aquesta colla, a cada cançó.
Així que fem-ho, imaginem, que serem més feliços que si marxem
|
||||
4. |
El tren de les 6:41
05:27
|
|||
Un raig de l'alba ha enlluernat la meva pupil·la, midriàtica.
El revisor m'ha colpejat, obre la mà i aixeca el braç,
penso per dins: "maleducat...".
Ja fa un quart d'hora i un segon, que jo ja vaig voltant pel món.
Estic cansat, és normal,
són tantes hores per davant
fins a acabar, de treballar!
I un fort xirrit em fa tornar, les orelles ara em fan mal
perquè algun túnel acabem de penetrar.
I el iaio que tinc al costat sembla que el pobre s'ha espantat
és normal, la seva parada ja ha passat!
Aquest instant s'ha congelat, i en la memòria s'ha gravat
tota la gent, que en aquesta hora viatja en tren!
Penso que el món s'ha evaporat, només veig boira i un bancal
de ceps tots secs, del Priorat!
I mentre el temps segueix passant, el vagó fa un soroll estrany, la boira marxa... i es veu el mar.
Una esperança a despertat, aquest seient desanimat...
aquelles tardes a Cambrils, aquelles nits de pub en pub!
Hi ha un forat allà al davant, i està entrant l'aire congelat.
Arribo tard, és normal,
una bici ens ha adelantat i ha saludat,
a través del vidre entelat!
Ha retronat la veu de dalt, i amb la maleta vaig tirant cap endavant,
a combatre a una altra setmana.
Baixo del tren i pugen alhora, miro enrere i sé que ens veurem tard o d'hora per tornar,
junts, a viatjar.
Aquest instant s'ha congelat, i en la memòria s'ha gravat
tota la gent, que en aquesta hora viatja en tren!
Penso que el món s'ha evaporat, només veig boira i un bancal
de ceps tots secs, del Priorat!
|
Streaming and Download help
If you like Els Aritenoides, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp